Rafael Caria, naix a l’Alguer al 1941, escomença els estudis clàssics i, lego cambia amb estudis tècnics, que però deixa a denou anys per emigrar en Esvítzera on treballa en lo sector dels albergos, així com tants altros joves de l’època que partiven en cerca d’experiències i de prospectives econòmiques que la terra sarda no lis hi ofriva.
Després d’aqueixa experiència com emigrat torna a l’Alguer, pren lo diploma de rajoneria i continua a treballar en lo sector dels albergos. A meitat dels anys setanta vinci el concurs de per funcionari de la companyia aèrea Alitalia i ve assumit a l’aeroport de l’Alguer.
L’any 1967 senya l’inici de l’activitat cultural i intel·lectual de Rafael Caria. Entra a fer part del Centre Estudis Algueresos, presidit i dirigit del general Catardi i successivament crea l’Agrupació Cultural Musical i folklòrica Alguer 80.
Caria esvilupa en aqueixos anys un ver i propi sentiment catalanista, nacionalista, antifeixista i antifranquista.
A novembre del 1974 Rafael Caria se presenta a les eleccions municipals com a candidat independent en les llistes del Partit Comunista, ve elegit conseller per quatre anys porta envant propostes a favor de la llengua catalana de l’Alguer i contra l’especulació edilícia en ciutat i sobretot en les costes alguereses.
Quan ja està treballant a l’Alitalia, pren la Làurea en Jurisprudència i s’especialitza en Dret del treball; així que treballa en aeroport i paral·lelament freqüenta els tribunals per defendre diversos treballadors en causa.
Rafael Caria, gran comunicador i home dotat de gran intuïció, en aquellos anys és lo protagonista d’un fet clamorós que ha tengut resalt en tota l’Europa: entre els encàrrecs que teniva com a funcionari de la companyia aerea Alitalia a l’aeroport de l’Alguer, hi eren los anuncis en italià i en inglés dels vols que arribaven i en partença; Caria, per diverses setmanes, adjuni també l’anunci en alguerés i en sard. La notícia és sensacional i els jornals dediquen diversos artículs a aqueix fet. Però l’Alitalia censura l’acció de Caria, i amenaça del llicenciar. En aquell punt Caria, per reivindicar el dret de fer els anuncis també en alguerés i en sard, s’encadena amb la boca tapada amb un mocador a davant de les eixides de l’aeroport de l’Alguer. Però l’Alitalia no desisti i Rafael Caria, per no perdre el treball, acaba aquella acció demostrativa que però havia ja obtengut lo resultat que desitjava: lo fet lingüístic alguerés finalment s’era afirmat com un fet polític.
Caria contínua pel camí d’ell i entre el 1976 i el 1977, amb altros companyons, dóna vida a la Lega per l’Actuació de l’art. 6 de la Constitució Italiana i successivament fonda el Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda, a través del qual porta envant diverses iniciatives culturals i de vera i pròpia militància lingüística en favor de l’alguerés; la reivindicació lingüística assumeix ara un aspecte polític. Així que quasi tots los components del Centre Eduard Toda, gràcies a l’espenta i al vigor de determinant de Rafael Caria, contribueixen a la nàixita del partit polític de Sardenya i Llibertat.
Sardenya i Llibertat amb la guia de Rafael Caria, se caracteritza no sol com moviment de reivindicació de la catalanitat de l’Alguer, ma entra a ple títol i conquista posicions de líder en lo més vast moviment autonomista i independentista sard. Sardenya i Llibertat aquista en aquellos anys un gran consens popular i el sou projecte polític dóna inspiració per la constitució, a Núoro, del Movimento Sardinia i Libertade, gràcies al gran contribut de Angelo Caria, també ell descomparit, i d’altros activistes del moviment independentista sard.
Al 1983 Rafael Caria deixa la política activa i se dedica intensament i exclusivament als estudis lingüístics que, en veritat, no havia mai abandonat.
Al 1985 recivi el Premi Jaume I d’Actuació Cívica i al 1999 la Generalitat de Catalunya li confereix la Creu de Sant Jordi, pels mèrits demostrats amb l’activitat poètica, literària i de recerca i també per haver dedicat la vida a renforçar els lligams entre l’Alguer i els Països Catalans.
En aqueixos anys col·labora, silenciosament, amb les diverses Administracions Municipals que han governat a l’Alguer i els fruits d’aqueixes col·laboracions són encara evidents: una secció de treball del Segon Congrés de la Llengua Catalana, s’és tenguda a l’Alguer; les jornades Universitàries 1989/1990 a l’Alguer i a Barcelona; la institució de la Càtedra de Llengua i Literatura catalana de la Universitat de Sàsser; lo Projecte Joan Palomba que ha portat una hora d’ensenyament de l’alguerés en les escoles públiques i privades; lo projecte Territori Museu.
Al 2006 és lo primer alguerés membre de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de la llengua i de la Cultura Catalana.
Com activista cultural testimònia amb extrema coherència l’amor i el respecte de la dignitat de la sua llengua a dins de la societat. La primera obra reveladora de la personalitat i del pensament polític-lingüístic de Caria és estada la reedició amb la traducció en italià del llibre de Eduard Toda i Güell Un Poble Català d’Itàlia. L’Alguer. Així al 1981 pública L’Alguer. Un Popolo catalano d’Italia que conté la més exhaustiva ressenya bibliogràfica fins a alhora publicada i una acurada introducció que se pot considerar com u dels primers estudis sociolingüístics de l’alguerés i que posa en evidència l’important cambi de direcció de la “qüestió algueresa” que diventa un fet polític.
Los treballs més importants són aquellos a damunt de la toponomàstica de l’Alguer i del territori, als quals Rafael Caria dedica la major part dels sous estudis, parlant amb la gent de la campanya i de la marina i fent recerca en los documents dels arxius. Tot aqueix treball és publicat en dos volums: Il Mondo del Càlic I. Studi di toponomastica e lessicografia algherese, del 1990 i Toponomastica algherese II. Introduzione allo studio dei nomi di luogo della città del territorio e delle coste di Alghero, del 1993. Rafael Caria s’afirma com especialista de la Toponomàstica i aqueixes obres representen avui un instrument indispensable per qui avui s’ocupa de toponomàstica de la ciutat i del territori i un vàlid punt de referiment per l’Administració Municipal, en particular per una correcta aplicació de l’art. 8 del Regulament Municipal en matèria de tutela de la toponomàstica històrica.
Al 1990 ve publicat L’Alguer, llengua i societat. La minoria catalana entre passat i futur.
Del 1990 al 1999 dirigi la publicació de la revista pluridisciplinària Revista de l’Alguer, en deu volums, que veu la col·laboració d’una setantena d’estudiosos sards, catalans i d’altros països d’Europa i d’Amèrica amb treballs que abracen una vintena de àmbits d’estudi.
Al 2001 ve publicat lo volum Le piante spontanee ad Alghero. nomi proprietà usi etimologia i al 2006 l’altro llibre Il nome popolare degli uccelli ad Alghero: dos treballs a damunt del lèxic específic que són fondamentals pels estudiosos i no sol.
Al 2007 difundi lo sou testament intel·lectual, lo sou més important contribut a la planificació lingüística per assegurar un futur al català de l’Alguer: El català de l’Alguer. Apunts per a un llibre blanc.
Paral·lelamente a l’activitat d’estudiós i de recercador, és també poeta i com tal produeix una quantitat de poesies publicades en tres volums: Só tornat a Sant Julià (1986), Els asfòdels i altres versos (1992), i Pètals (1998). Diverses poesies, són estades musicades de la compositora catalana Matilde Salvador amb la qual Caria instaura un profund lligam artístic i intel·lectual.
Rafael Caria ha dedicat tota la vida a l’estudi de la pròpria llengua materna, lo català de l’Alguer. És estat un gran treballador que ha deixat un patrimoni d’estudis publicats i inèdits que ningun altro alguerés primer d’ell ha mai realitzat.
Rafael Caria, així com Antoni Simon Mossa, ha freqüentat al sècul passat lo moviment independentista català i aquellos dels altros pòpuls europeus sense estat; ha contribuït a l’emancipació cultural, política i social de la comunitat algueresa i a fer nàixer una consciència de reivindicació nacional i de autodeterminació del pòpul sard.